ELS PLURALISTES: ANAXÀGORES I DEMÒCRIT

Com hem discutit a l'anterior post, hom pot afirmar sense titubejar que hi ha un abans i un després als plantejaments filosòfics de Parmènides al voltant de l'Ésser. En efecte, la filosofia posterior no se'n lliurarà dels interrogants que el d'Elea planteja  al voltant de la unitat i multiplicitat, el ser i no ser, l'aparença i la veritat i el valor del coneixement i la opinió.

Les primeres respostes als interrogants cosmològics que deixà aquest filosof les trobem als anomenats pluralistes. Com bé indica el seu nom, aquests creien en una realitat múltiple i no única. L'objectiu d'aquests és el d'investigar la natura sense violar les condicions de racionalitat establertes per el d'Elea, tot intentant alhora superar les objeccions al moviment, el canvi i la pluralitat. 

Parlarem de dos dels més representatius pluralistes, deixant de banda a Empèdocles, que prové més be de la tradició jònia: 

Anaxagoras. Font: Wikimedia Commons.P.D

Anaxàgores de Clazòmenes (500 - 428 a. C). El punt de partença d'aquest filòsof és  que "tot existeix des de sempre". El concepte clau és el de homeomeries, parts elementals de la matèria  de les quals estan fetes totes les coses. Açò és, totes les coses son agregats de llavors i pertot arreu  hi trobarem una porció de tot.

Les homeomeries són materials, diferents entre si (per distinta proporció d'oposats i substàncies naturals) i són infinitament indivisibles sense per aquest motiu, perdre les seues qualitats. Això implica que segons la qualitat que domina en aquestes llavors, les coses se'ns apareixen sota un aspecte qualitatiu o un altre.

D'on prové, però, l'ordre en el univers? Per a Anaxàgores hi ha havia un caos o tot indeferenciat, barreja de homeomeries i els oposats tradicionals, però una intel·ligència ordenadora (nous) hi va posar en marxa un moviment circular que provocà aquest moviment de diferenciació. Aquest moviment forma una série de lleis dona origen al cosmos o tot ordenat. La explicació cosmològica d'Anaxágores es força mecanicista, com podem veure.

D'altra banda, Demòcrit d'Abdera (460 a. -370 a. C) negarà, seguint la lògica de Parmènides,  que la realitat estiga formada per multitud d'agregats i dotarà als seus àtoms d'unes mateixes característiques universals.

Cada àtom és material, inengendrat, indestructible, indivisible, immutable, finit, compacte i homogeni. Són infinits en nombre i forma. Imperceptibles a la vista. Es diferencien entre si en la forma, l'ordre i la posició.

Les coses, per tant, són agregats d'àtoms i aquestos simplement es mouen per el buit. La cosmologia de Demòcrit es semblant a la d'Anaxàgores excepte en que no intervé cap intel·ligència ordenadora, cosa que implica cert determinisme.  

Com podeu deduir veure les intuïcions dels pluralistes, especialment dels atomistes, al voltant de la naturalesa de la realitat no se'n van gaire lluny del que ha anat consolidant la ciència moderna. Nosaltres us proposem que investigueu més sobre les relacions que es poden establir entre aquestes visions i les de la ciènca en aquesta pàgina.