PARMÈNIDES D'ELEA: SER I NO SER

Being Parmenides. Font:Wikimedia Commons
Public Domain

Arribem a la pedra angular de la filosofia presocràtica: Parmènides d'Elea (570 aC-475aC) es considerat el precursor de la metafísica, epistemologia i la lògica moderna. Ell fou el primer filosofà al voltant del que es pot saber (coneixement), dir (llenguatge) i pensar (racionalitat). La seua pregunta per l'Ésser es pot dir que ha nodrit la literatura filosòfica de gairebé dos mil·lennis i mig, al menys fins que Martin Heidegger plantejara si el problema de tan indesxifrable qüestió no radicava en una pregunta mal formulada i no havíem confós l'ésser amb una entitat.

Tant se val, coneixem Parmènides com el filòsof de l'estatísme en contraposició a Heràclit, que identifiquem amb el de l'esdevenir. Ambdós, però, poden resultar més complementaris del que sembla a primera vista. Havíem vist que sota el món del canvi, de les transformacions hi subjau una raó, el logos. Hi ha una doble distinció entre el que les coses semblen ser i el que realment són. Aquesta clàssica doble distinció (present com ja veurem en Plató) també hi ha apareixerà en el seu poema peri physeos -sobre la natura- escrit en hexàmetres, que com en el cas del homònim d'Heraclit, se'n conserva una part significativa. 

En llegim un fragment:

"Sols un discurs possible resta: l'ésser és. I tot ens mostra que no ha estat engendrat i que no és moridor, car és únic, inamovible i sense fi. No ha estat ni serà mai, perquè és ara mateix sencer i, a la vegada, u i continu. Si no, quin origen tindria? Com, d'on podria haver sorgit? No permetré que diguis o pensis res d'allò que no és , puix no és expressable ni pensable que no sigui. Per quina necessitat hauria esdevingut ésser més aviat o més tard si no prové de res? És, doncs, necessari que sigui absolutament o que no sigui."

Aquesta és la gran diferència amb Heràclit. Mentre el d'Efés afirmava que som i no som alhora, Parmènides detecta en aquesta manera de pensar una contradicció flagrant. La via de la veritat deduirà les característiques de l'Ésser de manera deductiva. Aquestes característiques són:

• Únic, homogeni, compacte i indivisible (nega la pluralitat de les coses)

• Immutable (nega el canvi i la possibilitat de que el que existeix puga procedir del-no res

• Immòbil (nega el moviment, recordem les paradoxes de Zenó, el seu deixeble)

• Inengendrat i imperible (nega el temps)

• Finit i esfèric 

Per acabar amb aquest filosof de nivell us deixem amb un documental també de nivell per a que apreneu més coses al voltant de la vida, el temps i la visió d'aquest autor. Si us resulta massa dens,   podeu provar amb aquest rap per provar de recordar alguns conceptes.