ELS PITAGÒRICS : MATEMÀTICA I MISTERIS

Malgrat nàixer a Samos, una ciutat jònica propera a Milet, el celebèrrim Pitàgores (571- 497 a.C) va emigrar per motius polítics a Crotona, situada a la Magna Grècia (l'actual sud d'Itàlia). Allí fundà una comunitat religiosa i política, de caràcter iniciàtic i regulada per un estricte i estrambòtic codi de conducta on hi trobarem una singular barreja d'especulació matemàtica, astronomia, música, filosofia i ascetisme.

Abunden les llegendes al voltant de la figura de Pitàgores. També se li atribueixen més prodigis i descobriments del compte (sense anar més lluny el del teorema que duu el seu nom). Però el cert és que, en tant que doctrina secreta, només  ens han arribat notícies de testimonis molt posteriors a la l'existència de l'escola en el temps i, per tant,  resulta gairebé impossible discernir entre ficció i realitat.

Imatge: Pythagoras Munz. Font:wikimedia commons
Domini Públic

El que sí que tenim clar són dos trets ben característics del pitagorisme:  

Per una banda hi trobarem una teoria de l'ànima de marcada tendència òrfica. En efecte, els pitagòrics creien en la metempsicosi, cosa que implica d'entrada un fort dualisme antropològic. L'ésser humà està composat per cos (soma) -part perible, mortal- i ànima (psiqué) -la part immaterial, immortal i incorruptible-. El soma es concep com una presó per a l'ànima. Aquesta ha d'iniciar un procés de curació o catarsi per tal retornar al lloc d'on prové, les altes esferes.

Dues vies de purificació existien per aconseguir tal propòsit: l'acusmàtica i la matemàtica. Mentre l'acusmàtica consistia a seguir les regles i practicar la virtut i era pròpia de les classes més baixes, la matemàtica, en canvi,  era només per a uns escollits. Només hi podien accedir aquells que havien passat tant un estricte procés purificador (recordem que tenien prohibit menjar carn) com, especialment, d'àrdua preparació intel·lectual. És en aquesta via matemàtica on rau l'incalculable llegat i valor del pitagorisme. Podríem dir que, amb aquesta escola,  les matemàtiques esdevindran la clau d'una nova forma d'aproximar-se a la natura, o millor dit, a l'ordre intern del cosmos. En efecte, dins del nou  paradigma especulatiu grec, l'arkhé pitagòric no es reduirà a un sol element natural, sinó que esdevindrà quelcom intel·ligible, quelcom purament racional i abstracte, a saber: el nombre.

Com que som conscients que es tracten de coses fàcils d'entendre, us deixem amb l'explicació d'un professor de luxe; Carl Sagan. Per la nostra banda, al següent post, intentarem endinsar-nos un poc més en el misteri.